Letra de La Caseta - Julio Bustamante

Te'n recordes, pare, l' any que mor� la conilla
i la gata amamant� a tots els conillets �?
Quina vida et pegaves a la caseta,
quina escola inigualable la natura �
Aquell cam� sense fi, llarg i ample
de la teva infantessa.

Cabell de panotxa, xiqueta silvestre creixent
extasiada amb l'olor a llenya cremant-se,
entre la sorpresa i la innoc�ncia
que encara saps portar al rostre i a la teva v�u.
Com una vespra d'estiu
https://www.coveralia.com/letras/la-caseta-julio-bustamante.php
quan a crits s' obrin les comportes
i l' aigua entra en els camps.

Ulls bocabadats descobrint sempre,
asombrant-se davant d'un nou niu de les aus,
d'un altre color que mai no havies vist
i una m� misteriosa dibuixa all� en el cel �
Potser la del teu amic invisible
amb el qual parles sovint
amagant-te dels majors.