Letra de 11.09.01 - Inadaptats

Vaig somiar en l'ocell de ferro,
que els d�us van enviar a la terra
per castigar la insol�ncia dels homes blancs.
Van sonar les trompetes
i s'ensorraren les columnes del mercat-temple,
aquell onze de setembre.
Els escur�ons s'introdu�ren a les orelles dels sordmuts
injectant el seu ver� al cervell,
embogint de dolor i de r�bia,
convertint els homes en monstres mimetitzats
ansiosos per silenciar els plors dels nadons,
amb brutals cops de puny.
Els cecs seguien sent incapa�os
d'olorar la pobresa als hotels
de vacances al tercer m�n o al costat de casa
Legions de "sense-sostre" dormint als peus del camell
que ens d�na morfina a trav�s del caixer autom�tic
https://www.coveralia.com/letras/11-09-01-inadaptats.php
infectant la mare amb el virus
canviant la felicitat dels fills negres per guerra, sida i fam.
Jo seguia paralitzat pel raig de sang
que m'esquitxava la cara, des del televisor al menjador de casa
quan una bala sionista foradava el cap del fill
en bra�os del seu pare
Quantes ll�grimes es necessiten per inundar aquest infern?
Quanta sang ha de c�rrer perqu� l'hemorr�gia sigui mortal?
Quan va ser que el s�dic va arrencar la pell de la mare
per posar-se-la i disfressar-se?
Quan deixarem de somriure est�tics
davant d'aquesta grotesca imatge,
d'aquesta dantesca imatge?

Est�tics, est�pids, silenci, ploreu...