Letra de Cam� Avall - Serrat

Maduraven els blats,
l'estiu neixia,
les roselles anaven tenyint
els camps;
li deien Soledat,
Ros�, Maria,
i amb un pom de flors anava
cam� avall.

Cam� avall hi ha un revolt
i ell l'esperava,
li deien Pere, Joan,
Llu�s o Guillem,
la duran ses mans tallades
molt lluny de la seva gent.

Cam� avall
queden les flors,
les anir� tapant
la pols
que duu el vent.

Per� un dia els hi van dir:
�No cal que sembris,
enguany els vostres camps
no han de dar blat,
cal que per un fusell
canvieu l'arada�.
Cam� avall de mat�
se'n va un soldat.

Va cremar i va matar
mentre envellia,
fins que un altre tir�
abans que ell;
l'enterraren un bon dia
en un pou amb d'altres cent.
https://www.coveralia.com/letras/cami-avall-serrat.php

Cam� avall
sense un ad�u
ning� no hi va posar una creu,
no calia.

Ella va plorar per
la mort de l'home
i pels camps on no
creixia el blat.
Pel cam� arribaran
unes mans joves,
per eixugar els seus ulls
i llaurar els camps.

I altre cop naixeran
blats i roselles
cobrint les f�rtils tombes dels soldats:
mor un vell, dos infants neixen.
I tot perd l'olor a cremat.

Cam� avall
un home mort.
Cam� avall
queda un record
del passat.

I avui maduren els blats,
l'estiu comen�a
i les roselles van
tenyint els camps;
li diuen Soledat,
Ros�, Maria,
i amb un pom de flors va
cam� avall.