Letra de Can�� De Bressol - Serrat

�Por la ma�ana roc�o,
al mediod�a calor,
por la tarde los mosquitos:
no quiero ser labrador.�

I jo que m'adormia entre els teus bra�os
amb la boca enganxada en el teu pit.
L'amor d'un home ja ens havia unit
abans d'aquell mat� d'hivern en qu� vaig n�ixer.
El record d'aquell temps, el vent no l'arrossega:
quan estalviaves pa per a donar-me mantega.

�Por la ma�ana roc�o,
al mediod�a calor,
por la tarde los mosquitos:
no quiero ser labrador.�

Can�� de bressol que llavors ja em parlava
del meu avi que dorm en el fons d'un barranc,
d'un cam� ple de pols, d'un cementiri blanc,
https://www.coveralia.com/letras/canco-de-bressol-serrat.php
i de camps de ra�ms, de blats i d'oliveres.
D'una verge en un cim, de camins i dreceres,
de tots els teus germans que van morir a la guerra.

�Por la ma�ana roc�o,
al mediod�a calor,
por la tarde los mosquitos:
no quiero ser labrador.�

Ets filla del vent sec i d'una eixuta terra.
D'una terra que mai no has pogut oblidar
malgrat el llarg cam� que et van fer caminar
els teus germans de sang, els teus germans de llengua,
i encara vols morir escoltant mallerengues
coberta per la pols d'aquella pobra terra.

�Por la ma�ana roc�o...�