Letra de Can�� De Na Ruixa Mantells - Maria Del Mar Bonet
Letra de canci�n de Can�� De Na Ruixa Mantells de Maria Del Mar Bonet lyrics
Passant gemegosa, com fa la gavina,
Qui volta riberes i torna a voltar,
Anava la boja del Camp de Marina,
Vorera del mar.
Descal�a i coberta de roba esquin�ada,
Corria salvatge, botant pels esculls;
I encara era bella sa testa colrada,
La flor de sos ulls.
Color de mar fonda tenia a les nines,
Corona se feia de lliris de mar,
I arreu enfilava cornets i petxines,
Per fer-se'n collars.
Aix� tota sola, ran ran de les ones,
Ja en temps de bonan�a, ja en temps de maror,
Anava la trista cantant per estones
L'estranya can��.
https://www.coveralia.com/letras/canco-de-na-ruixa-mantells-maria-del-mar-bonet.php
"La mar jo avorria, mes ja l'estim ara,
Des que hi t� l'estatge l'amor que em fug�.
No tenc en la terra ni pare ni mare,
Mes ell �s aqu�!"
"La mar el volia, jamai assaciada
De vides, fortunes, tresors i vaixells;
I d'ell va fer presa dins forta ventada
Na Ruixa-mantells".
Un vespre d'oratge fin� son desvari:
Son cos a una cala sort� l'endem�;
I en platja arenosa, red�s solitari,
Qualc� l'enterr�.
No t� ja sa tomba la creu d'olivera,
Mes lliris de platja b� en t� cada estiu,
I sols ja hi senyala sa petja lleugera
L'aucell fugitiu...
Qui volta riberes i torna a voltar,
Anava la boja del Camp de Marina,
Vorera del mar.
Descal�a i coberta de roba esquin�ada,
Corria salvatge, botant pels esculls;
I encara era bella sa testa colrada,
La flor de sos ulls.
Color de mar fonda tenia a les nines,
Corona se feia de lliris de mar,
I arreu enfilava cornets i petxines,
Per fer-se'n collars.
Aix� tota sola, ran ran de les ones,
Ja en temps de bonan�a, ja en temps de maror,
Anava la trista cantant per estones
L'estranya can��.
https://www.coveralia.com/letras/canco-de-na-ruixa-mantells-maria-del-mar-bonet.php
"La mar jo avorria, mes ja l'estim ara,
Des que hi t� l'estatge l'amor que em fug�.
No tenc en la terra ni pare ni mare,
Mes ell �s aqu�!"
"La mar el volia, jamai assaciada
De vides, fortunes, tresors i vaixells;
I d'ell va fer presa dins forta ventada
Na Ruixa-mantells".
Un vespre d'oratge fin� son desvari:
Son cos a una cala sort� l'endem�;
I en platja arenosa, red�s solitari,
Qualc� l'enterr�.
No t� ja sa tomba la creu d'olivera,
Mes lliris de platja b� en t� cada estiu,
I sols ja hi senyala sa petja lleugera
L'aucell fugitiu...