Letra de Com La Pell De La Bresquilla - Feliu Ventura

Com la pell de la bresquilla,
que arriba ara per Sant Joan
-quan s'acurten les nits-
d�na'm la boca;
em beus des de l'abisme
i a penes pots somriure.

Arran de la ferida
et parle de dem�,
i t'explique amb els dits
que sempre em torna
https://www.coveralia.com/letras/com-la-pell-de-la-bresquilla-feliu-ventura.php
un gran desig de viure't
que a penes puc descriure.

A voltes ets la dida
i a voltes la destral
que veu tots els envits
d'aquesta aposta,
sense que ning� et dicte
com �s com has de viure.