Letra de La Lira - Lluis Llach

Davant del mirall la Maria Honesta
es posa el seu vestit de mudar
mentre de lluny sona l�orquestra.
L�espera el prom�s
a la pista de ball on la magn�lia
sentir� com baixet i amb sentiment
sense el frec d�un bes
es diran ad�u per sempre.
Que pobres s�n i per fer diners
ell dem� mateix
se�n va cap a les Am�riques.

En Joan Treball dalt de l�enorme paquebot
fa via pel mar immens cap el seu somni,
i si la nost�lgia li omple el cor
la imatge del seu amor li fa senyals a l�horitz�
sempre vers l�horitz�.

Per� en Joan Treball no va fer fortuna,
potser poc viu, potser massa honrat
no es va lliurar de la pobresa.
Sol, cansat i trist
de buscar tants tresors sense trobar-los
va pensar en el retorn, per� temor�s
https://www.coveralia.com/letras/la-lira-lluis-llach.php
que la seva gent
no sab�s tornar a estimar-lo,
i aix� va ser com en Joan Treball
sense cap diner
va tornar de les Am�riques.

Per� tothom va rebre�l amb els bra�os ben oberts
i va retrobar l�amor que delejava,
van ser rics d�atzars i de tendreses
i els d�us afegiren anys per fer m�s llarg el seu dest�.

Ha passat molt temps, per� la gran magn�lia
encara ombreja el lloc on abans
hi feien ball cada diumenge,
i als enamorats
que enlla�ats s�hi passegen al capvespre
els arriba el ress� no molt lluny�
d�un ball que potser
va tocant l�orquestra Lira
i el riure clar dels que dins el cor
van saber trobar
el tresor de les Am�riques.