Letra de La Trista Realitat - Gerard Sese

El cabell despentinat i el jersei mal combinat
els ulls queden amagats rere uns vidres ampliats
a sota d'un bra� hi du tres llibres apilats
quatre p�ls mal afaitats i un granet a sobre el nas

A l'hora del pati ning� no juga amb ell
ell es fa el simp�tic per� tothom fuig corrents

Pel passad�s sempre sol camina amb pas accelerat
submergit en el seu m�n que el fa sentir menys menyspreat
quan se n'adona que ell �s el nen marginat
el seu cap inventa amics per no sentir-se apartat

I al menjador seu sol per dinar
all� a un rac� on no hi ha... ning�

Cada nit somia que perdr� la por i respondr� a tots aquells que avui dia es riuen d'ell
https://www.coveralia.com/letras/la-trista-realitat-gerard-sese.php

Entre somnis ell �s el l�der
tothom li fa cas al monarca de l'esbarjo
ell �s el rei del menjador!

Altre cop torna a entrar a classe amb el somriure for�at
mentre passa entre les taules sent alg� que s'ha burlat
de com porta avui el cabell i el cintur� que s'ha posat
res canvia, un dia m�s, aix� �s la trista realitat

Res a fer... nom�s que passi el temps
no t� fe... no en el mateix!

A la vida sempre hi ha aquell que �s d�bil davant del fort
aix� �s la trista realitat