Letra de Mort D'un Heroi Rom�ntic - Manel
Letra de canci�n de Mort D'un Heroi Rom�ntic de Manel lyrics
Un cos� de ma mare tenia un bufet pr�sper a la ciutat.
Fa molts anys van enviar-m�hi com a jove passant d�advocat.
Vaig trobar una cambra senzilla �una taula, un llit, un mirall�.
Hi arribava que era nit tancada, que en alguna taverna del centre s�havia fet tard.
Al repl�, la senyora Manresa passava les hores cosint,
per� aquell dia semblava alterada, va apropar-se, nerviosa, i va dir:
"Disculpi, no sap com odio venir a demanar-li favors,
l�inquil� del tercer aquest migdia estava com boig i ara pico i no respon".
A la llum d�un immens canelobre vaig obrir-me pas en la foscor,
avan�ant entre ombres de mobles repassava les habitacions.
Vaig sentir uns gossos que somicaven, vaig seguir la pista dels plors,
i, senyors, com sabran, vaig trobar-me un gran heroi rom�ntic mort al menjador.
I tenia una nota rid�cula arrugada entre les mans
plena de dits que jugaven amb trenes, de postes de sol i donzelles a lloms de cavalls.
Poc despr�s l�inspector s�apuntava el contacte d�un familiar,
un germ� que vivia a la costa amb qui celebraven els sants.
Van tancar-li els dos ulls amb tendresa, van tapar-lo amb un llen�ol blanc.
En silenci tothom glopejava el te verd que havia escalfat la mestra del quart.
https://www.coveralia.com/letras/mort-d-un-heroi-romantic-manel.php
Un moss�n va pregar un Parenostre amb un fil de veu, mort de son.
Al costat vam reunir-nos els homes per mirar de treure el cos.
I estirant d�uns turmells sense vida vaig sortir d�aquell menjador.
La senyora Manresa patia: "Per l�amor de D�u, vigilin amb els cops".
Al carrer la carrossa esperava, el cotxer es distreia observant
un soldats de perm�s que cantaven sota la llum dels fanals.
Vam contar fins a tres per fer for�a per pujar el cad�ver a dalt.
Un vent fred va gelar l�aire, un fuet petant amb mandra va fer arrancar els cavalls.
I seguia amb la nota rid�cula arrugada entre les mans
plena de crits en el buit, de desigs violents, de tempestes que enterren vaixells dins el mar.
Plena de dones rient, d�ulls sanguinolents de bellesa que no deixa espai per pensar.
Plena de muses ferides per sempre per claus rovellats en can�ons de poetes vulgars.
Plena de salts infinits on t�esperen imm�bils, per si vols passar-hi, uns gimnastes de gla�.
Plena de b�sties bavoses a punt d�enfrontar-se en combat desigual amb els presos cristians.
Plena de nens espantats que miren si arriben els pares sota la pluja constant.
Plena de joves erectes que arramben pubilles guarnides pel ball del Diumenge de Rams.
Plena de bra�os que s�alcen i paren un taxi sortint de sopars amb amics que se�n van.
Plena de "creu-me, ho intento, per� a estones sospito, morena, que aix� no s�aturar� mai".
Fa molts anys van enviar-m�hi com a jove passant d�advocat.
Vaig trobar una cambra senzilla �una taula, un llit, un mirall�.
Hi arribava que era nit tancada, que en alguna taverna del centre s�havia fet tard.
Al repl�, la senyora Manresa passava les hores cosint,
per� aquell dia semblava alterada, va apropar-se, nerviosa, i va dir:
"Disculpi, no sap com odio venir a demanar-li favors,
l�inquil� del tercer aquest migdia estava com boig i ara pico i no respon".
A la llum d�un immens canelobre vaig obrir-me pas en la foscor,
avan�ant entre ombres de mobles repassava les habitacions.
Vaig sentir uns gossos que somicaven, vaig seguir la pista dels plors,
i, senyors, com sabran, vaig trobar-me un gran heroi rom�ntic mort al menjador.
I tenia una nota rid�cula arrugada entre les mans
plena de dits que jugaven amb trenes, de postes de sol i donzelles a lloms de cavalls.
Poc despr�s l�inspector s�apuntava el contacte d�un familiar,
un germ� que vivia a la costa amb qui celebraven els sants.
Van tancar-li els dos ulls amb tendresa, van tapar-lo amb un llen�ol blanc.
En silenci tothom glopejava el te verd que havia escalfat la mestra del quart.
https://www.coveralia.com/letras/mort-d-un-heroi-romantic-manel.php
Un moss�n va pregar un Parenostre amb un fil de veu, mort de son.
Al costat vam reunir-nos els homes per mirar de treure el cos.
I estirant d�uns turmells sense vida vaig sortir d�aquell menjador.
La senyora Manresa patia: "Per l�amor de D�u, vigilin amb els cops".
Al carrer la carrossa esperava, el cotxer es distreia observant
un soldats de perm�s que cantaven sota la llum dels fanals.
Vam contar fins a tres per fer for�a per pujar el cad�ver a dalt.
Un vent fred va gelar l�aire, un fuet petant amb mandra va fer arrancar els cavalls.
I seguia amb la nota rid�cula arrugada entre les mans
plena de crits en el buit, de desigs violents, de tempestes que enterren vaixells dins el mar.
Plena de dones rient, d�ulls sanguinolents de bellesa que no deixa espai per pensar.
Plena de muses ferides per sempre per claus rovellats en can�ons de poetes vulgars.
Plena de salts infinits on t�esperen imm�bils, per si vols passar-hi, uns gimnastes de gla�.
Plena de b�sties bavoses a punt d�enfrontar-se en combat desigual amb els presos cristians.
Plena de nens espantats que miren si arriben els pares sota la pluja constant.
Plena de joves erectes que arramben pubilles guarnides pel ball del Diumenge de Rams.
Plena de bra�os que s�alcen i paren un taxi sortint de sopars amb amics que se�n van.
Plena de "creu-me, ho intento, per� a estones sospito, morena, que aix� no s�aturar� mai".
