Letra de Ploramiques - Brams

S�n igual que canalla consentida,
que fer mal no els priva de cap regal:
com nens murris amb pistola,
fotent sempre all� que volen,
per a ells tota la cassola mai no �s prou.
No deu ser prou alegria viure a cal carnisseria,
que han d\'anar a casa el ve� a fer enrenou.

Tant els �s tot mentre tinguin estrella de sheriff
i un parell d\'indius a prop per poder putejar,
per� si algun dia els foten dues torres a terra
fan el sorpr�s, el dolgut i es posen a plorar.

Ploramiques!
Pens�vem \"quan creixin canviaran\",
per� no s� pas si podrem esperar tant.

https://www.coveralia.com/letras/ploramiques-brams.php
I aniran per arrencar la barba
al que, badant, els passi per davant.
Tornaran a pagar els plats, els sencers i els trencats,
els que estan acostumats a omplir-los poc.
I acabada la faena tindran la caixa tan plena,
que haur� prou valgut la pena l\'enderroc.

Ja s� que �s lleig i que als nens no se\'ls ha de picar,
i �s una cosa que jo sempre he defensat,
per� creu-me que un parell d\'h�sties ben donades
ells les mereixen i jo quedaria descansat.

Ploramiques!
Au, passeu avall, no ens vingueu plorant,
mai no rebreu tant com heu estat donant.