Letra de Quina Grua El Meu Estel - Serrat

Quina grua el meu estel,
quin estel la meva grua!
�de tant com brilla en el cel
sembla una donzella nua.

L'espurneig que em fereix l'ull
s�n els seus pits quan s'inclina:
si fa un mirall de l'escull
perleja a l'arena fina.

De la meva barca estant
dono al cordill tota mida.
I l'ala clara, sestant,
del gavot que passa i crida.

Oh, el seu flanc rosa i argent
i la trena que es deslliga!
Volar d'oronella al vent!
Cabell desfet de l'amiga!

Amiga del dol� turmell.
�Com una vela s'enfila
espitllera de l'ocell:
https://www.coveralia.com/letras/quina-grua-el-meu-estel-serrat.php
si jo llen�o el bra�, vacilla.

Vianant vora la mar
prega pels marins que arriben;
si veuen l'estel dansar
moren de tant que sospiren.

Vianant, puja al meu bot
que �s lliure de la sentida,
per� no diguis ni un mot
si no vols perdre la vida.

Vianant, no parlis, no,
que l'oreig l'acosta, i mira
que et prendr� l'amor senyor
�que el mariner ja sospira.

Quina grua el meu estel,
quin estel la meva grua!
�de tant com brilla en el cel
sembla una donzella nua.