Letra de Salvador - Els Amics De Les Arts
Letra de canci�n de Salvador de Els Amics De Les Arts lyrics
S� que en un punt molts de vost�s arrufaran el nas,
per� jo em limitar� a explicar el que aquests dos ulls van veure.
La bona hist�ria sempre costa un xic de creure.
Per� el relat �s tan ver�dic com fat�dic el final.
En Salvador sent repugn�ncia per la humanitat
i, amb setanta anys, diu que no t� perqu� amagar-se'n.
Sorpr�n a tots: per segon cop vol apuntar-se.
Autob�s i caminada. Un diumenge pels estanys.
Ning� no ho sap per� l'home va quedar corpr�s fa un any
quan una viuda de l'esplai d'Esparreguera,
picant l'ullet me li va dir, ben sorneguera:
"I vost� no sap somriure?". No hi parava de pensar.
Paro el bus i veig que ell baixa r�pid,
va buscant-la entre un mar de jubilats.
El cor li batega, pregunta per ella, hi ha alg� que contesta:
"No busqui m�s, mestre, que fa poc va traspassar."
La gent va a ritmes diferents tot vorejant l'estany.
Grupet de cinc, dels que s'ho agafen m�s amb calma.
En Salvador, cagant-se en tot, diu: "Vull anar a casa",
https://www.coveralia.com/letras/salvador-els-amics-de-les-arts.php
mentre els altres coincideixen que es viu tan b� retirat.
I en un moment en qu� la vista �s espectacular,
"Fem-nos una foto", suggereix una senyora.
"Ja us la faig jo i cardem al camp", diu el nostre home.
Fan "Llu�s" des de la riba i comencen a notar
que de cop cap dels quatre es pot moure,
que ja tenen els peus ben enfonsats.
L'heroi de la hist�ria els intenta soc�rrer.
Ell crida, els estira i el fang desafia per� ja no hi ha res a fer.
Lentament la Terra se'ls va empassant,
se'ls va empassant, se'ls va empassant.
Sense dir-se res tots van acceptant
que ser� un ad�u molt llarg.
Que ser� l'ad�u m�s llarg.
Per� morir no implica capitular.
No implica, no, capitular.
I amb la dignitat dels qui tenen clar
que est� tot lluitat, se'n van cantant.
per� jo em limitar� a explicar el que aquests dos ulls van veure.
La bona hist�ria sempre costa un xic de creure.
Per� el relat �s tan ver�dic com fat�dic el final.
En Salvador sent repugn�ncia per la humanitat
i, amb setanta anys, diu que no t� perqu� amagar-se'n.
Sorpr�n a tots: per segon cop vol apuntar-se.
Autob�s i caminada. Un diumenge pels estanys.
Ning� no ho sap per� l'home va quedar corpr�s fa un any
quan una viuda de l'esplai d'Esparreguera,
picant l'ullet me li va dir, ben sorneguera:
"I vost� no sap somriure?". No hi parava de pensar.
Paro el bus i veig que ell baixa r�pid,
va buscant-la entre un mar de jubilats.
El cor li batega, pregunta per ella, hi ha alg� que contesta:
"No busqui m�s, mestre, que fa poc va traspassar."
La gent va a ritmes diferents tot vorejant l'estany.
Grupet de cinc, dels que s'ho agafen m�s amb calma.
En Salvador, cagant-se en tot, diu: "Vull anar a casa",
https://www.coveralia.com/letras/salvador-els-amics-de-les-arts.php
mentre els altres coincideixen que es viu tan b� retirat.
I en un moment en qu� la vista �s espectacular,
"Fem-nos una foto", suggereix una senyora.
"Ja us la faig jo i cardem al camp", diu el nostre home.
Fan "Llu�s" des de la riba i comencen a notar
que de cop cap dels quatre es pot moure,
que ja tenen els peus ben enfonsats.
L'heroi de la hist�ria els intenta soc�rrer.
Ell crida, els estira i el fang desafia per� ja no hi ha res a fer.
Lentament la Terra se'ls va empassant,
se'ls va empassant, se'ls va empassant.
Sense dir-se res tots van acceptant
que ser� un ad�u molt llarg.
Que ser� l'ad�u m�s llarg.
Per� morir no implica capitular.
No implica, no, capitular.
I amb la dignitat dels qui tenen clar
que est� tot lluitat, se'n van cantant.
