Letra de Tristesa - Antonia Font
Letra de canci�n de Tristesa de Antonia Font lyrics
Sa tristesa dorm en terra, sa tristesa,
sa tristesa se despenja com el cel per ses estrelles.
I es meu vaixell de terra pesca nit i dia
dins es carrers d�una piscina.
Ses estrelles tan enfora, sa dist�ncia, sa tristesa,
dins ses aurores sa tristesa se destila i s�evapora.
I es meus niguls aqu�tics perden gota a gota
tot es seu pes, ses seves ombres.
Des meu cel insuficient, de sa pluja mineral,
de paraigues dins sa neu.
D�arbres tan indiferents, de rellotges aturats,
d�impossibles sentiments.
Sa tristesa dorm en terra, sa tristesa,
sa tristesa �s un m�sica austroh�ngara i vermella.
I es meu vaixell de terra pesca nit i dia
https://www.coveralia.com/letras/tristesa-antonia-font.php
dins es carrers d�una piscina.
I es meus niguls aqu�tics perden gota a gota
tot es seu pes, ses seves ombres.
Des meus vidres entelats, de solsticis en s�hivern,
d�aerost�tics ancorats.
De carrers abandonats, de pel�l�cules nom�s,
de matins difuminats.
Des meu cel insuficient, de sa pluja mineral,
de paraigues dins sa neu.
D�arbres tan indiferents, de rellotges aturats,
d�impossibles sentiments.
Sa tristesa, s�alegria, sa tristesa.
sa tristesa se despenja com el cel per ses estrelles.
I es meu vaixell de terra pesca nit i dia
dins es carrers d�una piscina.
Ses estrelles tan enfora, sa dist�ncia, sa tristesa,
dins ses aurores sa tristesa se destila i s�evapora.
I es meus niguls aqu�tics perden gota a gota
tot es seu pes, ses seves ombres.
Des meu cel insuficient, de sa pluja mineral,
de paraigues dins sa neu.
D�arbres tan indiferents, de rellotges aturats,
d�impossibles sentiments.
Sa tristesa dorm en terra, sa tristesa,
sa tristesa �s un m�sica austroh�ngara i vermella.
I es meu vaixell de terra pesca nit i dia
https://www.coveralia.com/letras/tristesa-antonia-font.php
dins es carrers d�una piscina.
I es meus niguls aqu�tics perden gota a gota
tot es seu pes, ses seves ombres.
Des meus vidres entelats, de solsticis en s�hivern,
d�aerost�tics ancorats.
De carrers abandonats, de pel�l�cules nom�s,
de matins difuminats.
Des meu cel insuficient, de sa pluja mineral,
de paraigues dins sa neu.
D�arbres tan indiferents, de rellotges aturats,
d�impossibles sentiments.
Sa tristesa, s�alegria, sa tristesa.
