Letra de Viatge A La Lluna - Serrat
Letra de canci�n de Viatge A La Lluna de Serrat lyrics
La narraci� que sentirem es diu "VIATGE A LA LLUNA". Abans de comen�ar, heu de saber que a cada cap�tol de la historia li correspon un determinat grup d�instruments de l�orquestra.
L�ordre ser� aquest:
D�entrada, tota l�orquestra alhora.
En segon lloc, la fam�lia dels instruments de metall: trompes, trombons i trompetes.
A continuaci�, la llarga fam�lia dels instruments de percussi�:
timbals, platets, xil�fon, triangle, caixas xineses, fuet, carraca, xiulet I tam-tam.
M�s tard, els instruments de corda: violins, violes, violoncels i contrabaixos, units a l�arpa, el metall i la percussi�.
Despr�s, la fam�lia dels instruments de fusta: faut�, flautes, obo�s, clarinets i fagot.
I per acabar, el "tutti", o sigui tots els instruments de l�orquestra conjuntats.
1 Era un diumenge a la tarde, i la Colla dels Pesquis no sabia qu� fer. Es dejen Els Pesquis perqu� en tenien molta de pesquis i sempre se n�empescaven alguna. I a m�s, tenien voluntat, constancia i eren de bona pasta.
Aquell diumenge volien fer alguna cosa nova, una cosa extraordin�ria, que fos m�s divertida que cap altra de les que havien fet mai.
En Roger, que era el cap de colla, va dir:
-Que cadasc� proposi un joc o una ventura, i triarem all� que ens agradi m�s. Comen�a tu, Mart�. Qu� faries? Per� no ens matis el cuc de l�orella, amb la teva veu de tromb�. Vejam, qu� ens proposes tu?
/tromb�/
2. De seguida va agafar la paraula l�Oriol:
- No, Mart�, no, explorar les entranyes de la terra �s massa f�cil. Hi ha molts forats per entrar-hi, i nom�s cal ficar-s�hi i comen�ar a baixar. Jo prefereixo aventures m�s dif�cils.
I noi! La que va explicar s� que n�era!
/trompa/
3. Feia basarda i tot, sentir la veu de trompa de l�Oriol, mentre explicava que volia anar a veure qu� hi havia al fons del mar.
/trompa/
4. En Tom�s va dir que s�, que ell s�hi afegia.
/2 trompes/
5. Per� en Roger i en Mart� no hi estaven d�acord.
/2 trombons/
6. Deien que si es ficaven al mar quedarien xops, i ja s�imaginaven els crits de la mare!
/Trombons i trompes/
7. Per� els altres Deien:
-I si ens fiquen terra endins, qu�? Ens omplirem de pols fins a les orelles!
La discussi� no s�acabava mai.
/trombons i trompes/
8. Aleshores la Merc�, una de les noies, que fins aleshores els xicots havien deixat de banda, comen�� a parlar. De primer baixet...
/trompeta/
9. Despr�s m�s alt, i aviat li van fer costat totes les noies. Quina xerradissa!
/trompetes/
10. Per� qu� diuen, aquestes noies! -va fer en Roger. Al capdavall, la Merc� ho va dir ben clar:
11. La Lluna! la Lluna!
I la idea va tenir tant d��xit que tota la colla es pos� a cridar:
-La Lluna, anem a la Lluna!
/tot el metall/
12. D�en�� d�aquell dia, cada diumenge a la tarda, la Colla dels Pesquis es reunia per discutir tots els detalls del viatge a la Lluna.
/percussi�/
-Des d�on engegarem el coet?
-Des del terrat de casa, que �s el m�s alt.
-Cel amunt hi deu fer fresca, oi? Quan vaig a l�escola, la mare sempre em diu que m�endugui la bufanda...
-Una cartera plena de xocolata, aix� hem de dur.
-I una bicicleta, una bicicleta per passejar per la Lluna.
-Ep, ep! -els va aturar en Roger- Si comencem a carregar el coet, no s�al�ar� ni un pam.
13. I quan tothom va estar d�acord, va arribar l�hora de comen�ar a construir el coet. Tothom vinga a dur al terrat de la casa d�en Roger els ferros i els aparells m�s estranys.
14. Quina process� m�s estramb�tica...
/percussi�/
15. De primer, tot ho deixaven per terra, sense ordre ni concert.
16. Fins que, uns dies m�s tard, en Roger va dir:
-Ja tenim prou material. Ara us dir� com hem de muntar els ferros, les llaunes, l�alumini, el pl�stic, les molles, tot. Mart�, Oriol, Tom�s: som-hi!
17. Tots treballaven de valent. De vegades, els nois i les noies feien tant de soroll, que havien de parlar molt alt si volien arribar a entendre�s.
/percussi� i metal/
18. Quan ja havien fet for�a feina, el coet comen�� a inclinar-se perillosament...
19. Fins que...
https://www.coveralia.com/letras/viatge-a-la-lluna-serrat.php
20. Tot per terra! La Colla dels Pesquis, per�, sense desanimar-se, va tornar a comen�ar. Ara ja tenien m�s experiencia, i per tant van treballar m�s de pressa, i m�s segurs.
21. Quan el cohet ja estava enllestit, en Roger va dir a les noies:
-Ara us toca a vosaltres. Amb molt de compte, perqu� �s l�operaci� m�s delicada. Ompliu el dip�sit de combustible amb el meu l�quid secret. I elles, m�s llestes que la fam, de seguida el van tenir ple.
22. De cop es produ� un gran silenci.
Ja no quedava res per fer. La veritat �s que estaven una mica espantats o si m�s no inquiets.
Es van mirar els uns als altres, fins que en Roger va dir:
-Ara fiquen-nos tots al coet. D�un en un, i ben a poc a poc.
23. Lligueu-vos el cintur�. Poseu-vos el casc. Atenci�! Cinc, quatre, tres, dos, un... Amunt!
/corda, metall i percussi�/
24. Quan van veure que sortien disparats, quin entusiasme, quina crid�ria!
25. Ja s�enfilaven pels aires.
26. Amunt, cada cop m�s amunt...
27. Amb la cara enganxada als vidres de les finestretes, tots plegats, aquells aprenents d�astronautes admiraven la bellesa de l�espai.
28. I la terra es veia cada cop m�s petita.
29. Mireu! Si ja s�m a prop de la lluna!
30. En Roger mir� el rellotge c�smic que duia i avis�:
-Mart�, prepara�t a engegar els coets de frenada.
31. -Ara!
32. Havien arribat!
33. Pareu d�esvalotar, companys! Oriol, obre la porta i sortiu l�un darrere l�altre.
34. S�havien quedat tots quiets sobre la lluna. Semblava ben b� un desert, per� un desert blanc, on de tant en tant s�al�ava un turonet com un flan; el terra tenia l�aspecte de la nata congelada. No corria ni una gota d�aire. De primer, els sembl� que nom�s hi havia silenci. Per� de mica en mica...
/flaut�/
35. Que ho sentiu? Alg� ens d�na la benvinguda...
36. Sembla que toqui el flaut� -va dir una noia.
/Flautes/
37. -I ara! Aix� deu ser un habitant invisible de la Lluna.
/Obo�s i clarinets/
38. Renoi! Aquesta altra veu tamb� �s molt bonica!
39. Voleu dir que aquest no se�n riu de nosaltres?
/fagot/
40. Se sentien noves veus, i tots els nois i noies de la colla escoltaven bocabadats.
41. -Nois, va dir en Roger, hem de descobrir on s�amaguen. Endavant!
/fusta y percussi�/
Eren una mena d�homes com els homes de la terra, per� m�s alegres, i semblaven germans.
Eren una mena de dones com les dones de la terra, per� m�s alegres i duien una rosa a la m�, com si sempre fos Sant Jordi.
Eren una mena de nens i nenes com els nens i les nenes de la terra, per� m�s alegres i m�s francs i m�s contents de tenir amics.
42. Nens i nenes que m�escolteu: la Colla dels Pesquis no va tornar de la Lluna, tot i que podien fer-ho perqu� tenien el coet a punt. Aix� vol dir que tot el que van descobrir els va agradar molt.
All� s�estan, i segur que esperen que hi vagi m�s gent de la Terra.
/orquestra/
Gent com ells, alegres, entenimentats i de bon cor...
43. Gent que tingui ganes d�estudiar i de treballar...
44. Gent que cregui que hem de fer de deb� un m�n millor...
45. Capa� d�estimar la gent que no coneix, la gent que �s diferent.
46. Si sou aix�, ja ho crec que anireu lluny!...
A les tres! A les dues! A la una!;
A la Lluna!
/tot, per final/
L�ordre ser� aquest:
D�entrada, tota l�orquestra alhora.
En segon lloc, la fam�lia dels instruments de metall: trompes, trombons i trompetes.
A continuaci�, la llarga fam�lia dels instruments de percussi�:
timbals, platets, xil�fon, triangle, caixas xineses, fuet, carraca, xiulet I tam-tam.
M�s tard, els instruments de corda: violins, violes, violoncels i contrabaixos, units a l�arpa, el metall i la percussi�.
Despr�s, la fam�lia dels instruments de fusta: faut�, flautes, obo�s, clarinets i fagot.
I per acabar, el "tutti", o sigui tots els instruments de l�orquestra conjuntats.
1 Era un diumenge a la tarde, i la Colla dels Pesquis no sabia qu� fer. Es dejen Els Pesquis perqu� en tenien molta de pesquis i sempre se n�empescaven alguna. I a m�s, tenien voluntat, constancia i eren de bona pasta.
Aquell diumenge volien fer alguna cosa nova, una cosa extraordin�ria, que fos m�s divertida que cap altra de les que havien fet mai.
En Roger, que era el cap de colla, va dir:
-Que cadasc� proposi un joc o una ventura, i triarem all� que ens agradi m�s. Comen�a tu, Mart�. Qu� faries? Per� no ens matis el cuc de l�orella, amb la teva veu de tromb�. Vejam, qu� ens proposes tu?
/tromb�/
2. De seguida va agafar la paraula l�Oriol:
- No, Mart�, no, explorar les entranyes de la terra �s massa f�cil. Hi ha molts forats per entrar-hi, i nom�s cal ficar-s�hi i comen�ar a baixar. Jo prefereixo aventures m�s dif�cils.
I noi! La que va explicar s� que n�era!
/trompa/
3. Feia basarda i tot, sentir la veu de trompa de l�Oriol, mentre explicava que volia anar a veure qu� hi havia al fons del mar.
/trompa/
4. En Tom�s va dir que s�, que ell s�hi afegia.
/2 trompes/
5. Per� en Roger i en Mart� no hi estaven d�acord.
/2 trombons/
6. Deien que si es ficaven al mar quedarien xops, i ja s�imaginaven els crits de la mare!
/Trombons i trompes/
7. Per� els altres Deien:
-I si ens fiquen terra endins, qu�? Ens omplirem de pols fins a les orelles!
La discussi� no s�acabava mai.
/trombons i trompes/
8. Aleshores la Merc�, una de les noies, que fins aleshores els xicots havien deixat de banda, comen�� a parlar. De primer baixet...
/trompeta/
9. Despr�s m�s alt, i aviat li van fer costat totes les noies. Quina xerradissa!
/trompetes/
10. Per� qu� diuen, aquestes noies! -va fer en Roger. Al capdavall, la Merc� ho va dir ben clar:
11. La Lluna! la Lluna!
I la idea va tenir tant d��xit que tota la colla es pos� a cridar:
-La Lluna, anem a la Lluna!
/tot el metall/
12. D�en�� d�aquell dia, cada diumenge a la tarda, la Colla dels Pesquis es reunia per discutir tots els detalls del viatge a la Lluna.
/percussi�/
-Des d�on engegarem el coet?
-Des del terrat de casa, que �s el m�s alt.
-Cel amunt hi deu fer fresca, oi? Quan vaig a l�escola, la mare sempre em diu que m�endugui la bufanda...
-Una cartera plena de xocolata, aix� hem de dur.
-I una bicicleta, una bicicleta per passejar per la Lluna.
-Ep, ep! -els va aturar en Roger- Si comencem a carregar el coet, no s�al�ar� ni un pam.
13. I quan tothom va estar d�acord, va arribar l�hora de comen�ar a construir el coet. Tothom vinga a dur al terrat de la casa d�en Roger els ferros i els aparells m�s estranys.
14. Quina process� m�s estramb�tica...
/percussi�/
15. De primer, tot ho deixaven per terra, sense ordre ni concert.
16. Fins que, uns dies m�s tard, en Roger va dir:
-Ja tenim prou material. Ara us dir� com hem de muntar els ferros, les llaunes, l�alumini, el pl�stic, les molles, tot. Mart�, Oriol, Tom�s: som-hi!
17. Tots treballaven de valent. De vegades, els nois i les noies feien tant de soroll, que havien de parlar molt alt si volien arribar a entendre�s.
/percussi� i metal/
18. Quan ja havien fet for�a feina, el coet comen�� a inclinar-se perillosament...
19. Fins que...
https://www.coveralia.com/letras/viatge-a-la-lluna-serrat.php
20. Tot per terra! La Colla dels Pesquis, per�, sense desanimar-se, va tornar a comen�ar. Ara ja tenien m�s experiencia, i per tant van treballar m�s de pressa, i m�s segurs.
21. Quan el cohet ja estava enllestit, en Roger va dir a les noies:
-Ara us toca a vosaltres. Amb molt de compte, perqu� �s l�operaci� m�s delicada. Ompliu el dip�sit de combustible amb el meu l�quid secret. I elles, m�s llestes que la fam, de seguida el van tenir ple.
22. De cop es produ� un gran silenci.
Ja no quedava res per fer. La veritat �s que estaven una mica espantats o si m�s no inquiets.
Es van mirar els uns als altres, fins que en Roger va dir:
-Ara fiquen-nos tots al coet. D�un en un, i ben a poc a poc.
23. Lligueu-vos el cintur�. Poseu-vos el casc. Atenci�! Cinc, quatre, tres, dos, un... Amunt!
/corda, metall i percussi�/
24. Quan van veure que sortien disparats, quin entusiasme, quina crid�ria!
25. Ja s�enfilaven pels aires.
26. Amunt, cada cop m�s amunt...
27. Amb la cara enganxada als vidres de les finestretes, tots plegats, aquells aprenents d�astronautes admiraven la bellesa de l�espai.
28. I la terra es veia cada cop m�s petita.
29. Mireu! Si ja s�m a prop de la lluna!
30. En Roger mir� el rellotge c�smic que duia i avis�:
-Mart�, prepara�t a engegar els coets de frenada.
31. -Ara!
32. Havien arribat!
33. Pareu d�esvalotar, companys! Oriol, obre la porta i sortiu l�un darrere l�altre.
34. S�havien quedat tots quiets sobre la lluna. Semblava ben b� un desert, per� un desert blanc, on de tant en tant s�al�ava un turonet com un flan; el terra tenia l�aspecte de la nata congelada. No corria ni una gota d�aire. De primer, els sembl� que nom�s hi havia silenci. Per� de mica en mica...
/flaut�/
35. Que ho sentiu? Alg� ens d�na la benvinguda...
36. Sembla que toqui el flaut� -va dir una noia.
/Flautes/
37. -I ara! Aix� deu ser un habitant invisible de la Lluna.
/Obo�s i clarinets/
38. Renoi! Aquesta altra veu tamb� �s molt bonica!
39. Voleu dir que aquest no se�n riu de nosaltres?
/fagot/
40. Se sentien noves veus, i tots els nois i noies de la colla escoltaven bocabadats.
41. -Nois, va dir en Roger, hem de descobrir on s�amaguen. Endavant!
/fusta y percussi�/
Eren una mena d�homes com els homes de la terra, per� m�s alegres, i semblaven germans.
Eren una mena de dones com les dones de la terra, per� m�s alegres i duien una rosa a la m�, com si sempre fos Sant Jordi.
Eren una mena de nens i nenes com els nens i les nenes de la terra, per� m�s alegres i m�s francs i m�s contents de tenir amics.
42. Nens i nenes que m�escolteu: la Colla dels Pesquis no va tornar de la Lluna, tot i que podien fer-ho perqu� tenien el coet a punt. Aix� vol dir que tot el que van descobrir els va agradar molt.
All� s�estan, i segur que esperen que hi vagi m�s gent de la Terra.
/orquestra/
Gent com ells, alegres, entenimentats i de bon cor...
43. Gent que tingui ganes d�estudiar i de treballar...
44. Gent que cregui que hem de fer de deb� un m�n millor...
45. Capa� d�estimar la gent que no coneix, la gent que �s diferent.
46. Si sou aix�, ja ho crec que anireu lluny!...
A les tres! A les dues! A la una!;
A la Lluna!
/tot, per final/